Para mí una de las mejores series de animación que he visto en años, Ugly Americans es una serie estadounidense realizada por David M. Stern y creada por Devin Clark. La serie trata sobre un trabajador social llamado Mark Lilly, que trabaja en el Departamento de Integración de Nueva York, y vive aventuras surrealistas con todos los personajes de la serie. Obviamente no cabe decir que no es el Nueva York que nosotros conocemos... si no que es de una realidad alternativa. Un mundo en el cuál conviven magos, humanos, zombies, demonios, hombrelobos y todas las criaturas posibles que os podáis imaginar.
Como ya hemos dicho antes el personaje principal es Mark Lilly, pero hay otros personajes destacados que son: Randall, un zombie, compañero de piso de Mark, Leonard Powers un mago alcohólico que trabaja con Mark, Callie, que es mitad demonio-mitad humana, y es la novia de Mark(y compañera de trabajo), Frank Grimes que es un gran patriota y el jefe de seguridad de dónde trabaja Mark, y para terminar tenemos a Twayne, el jefe del Departamento, cabe decir que es un demonio muy musculoso, pero que en el fondo es extremadamente sensible.
La verdad es que no es una serie que siga un hilo argumental, así que se pueden ver tranquilamente capítulos separados. La estructura de los capítulos es simple, pero con un humor muy bueno, para entendernos es una mezcla entre el humor de los Simpson y el de South Park, pero sin llegar a lo chabacano. Pero lo mejor de esta serie es que con cada capítulo te sorprende con cosas distintas y que al final de cada capítulo Mark Lilly hace como una pequeña reflexión sobre lo que ha pasado, es bastante interesante.
Ahora que ya he contado como son los personajes y la estructura de la serie, solo me queda decir que actualmente solo hay 2 temporadas, y que tendremos que esperar hasta el año que viene para poder disfrutar de la 3ª temporada. Pero no quiero despedirme sin decir que no entiendo como es que ninguna televisión española ha comprado la serie con lo buena que, en fin siempre nos quedará Internet!
Arracades a les orelles, roba ampla i esportiva i una actitud inquieta. Aquesta és la primera imatge que tenim de’n Pau, que ens saluda amb familiaritat quan arriba al Casal Independentista on ens ha citat per dur a terme l’entrevista. Davant la pregunta de si el podem tutejar, somriu i diu: “Si em tracteu de vostè, me’n vaig”
Com us vau conèixer, els components d’ At Versaris?
El Rodrigo i jo ens vam conèixer a la UAB*. Jo feia matemàtiques i ell, ambientals. Ens vam conèixer al bar de la Plaça Cívica perquè era on ens ajuntàvem tota la gent de l’Alternativa Estel, un sindicat de l’esquerra independentista i anti-capitalista. Els dos hi militàvem. Escoltàvem rap des de feia temps, ens molava el tema d’escriure. Jo tenia una banda de hardcore, Batzak, que vam existir deu anys. Hi cantava i ja incorporava coses del rap. L’origen del projecte va ser una mena de combo al que li dèiem Chow-chow on ens ajuntàvem tota la gent a qui ens agradava rapejar: l’Enric de Súria, el Gato-el-quiman, jo i el Rodrigo Laviña. En aquell moment no teníem ni plats, portàvem CDs, algú posava una instrumental i ens posàvem a rapejar. Si ara la cosa està verda, imagineu-vos aleshores. Jo entro molt en sintonia amb el Rodrigo, som com una parella de fet. Jo vaig a Sants, ell ve aquí a Sabadell, vam estar okupant; tot el dia junts, en fi. Vam gravar junts i vam fer una maqueta que va anar passant de mà en mà.
[*Universitat Autònoma de Barcelona]
“ Jo entro molt en sintonia amb el Rodrigo, som com una parella de fet”
A part d’At Versaris, què tens entre mans?
Ara mateix, estem presentant un directe amb la gent d’Asstrio, un trio de Jazz i Nu-Jazz, que són molt bons músics. Amb ells hem arranjat temes nostres i nosaltres hem posat lletra a temes seus i n’hem tret un directe força potent. A l’estudi de gravació no estic fent temes per At Versaris i el Rodrigo, tampoc. No només faig d’escriptor, també sóc productor. Farem una cosa amb el Rodrigo, dos discos amb els nostres temes però les produccions ens les fem cadascú. Als meus temes m’he fet jo la producció, l’he enregistra’t jo, l’he gravat jo, el masteritzaré jo i les parts del Rodrigo se les fa ell. És un projecte fet a casa on utilitzem materials diferents, filosofies diferents perquè es vegi el contrast.
Quin paper té el 2.0 en la promoció del grup?
Som una banda bastant anti-promo. Fem promoció per les xarxes socials, el Facebook i Twitter sobretot, més que res perquè alguns de la banda utilitzem força aquestes plataformes; però som una banda que cuida molt poc aquestes coses. Tenim tres mil seguidors al Facebook, no són vint mil però bé, són persones que s’assabenten dels bolos que fem i de les novetats que podem anar editant. Tenim el MySpace, però no tenim encara web pròpia, la farem d’aquí poc. Tenim un canal Youtube i tots els temes penjats a l’Spotify, o sigui que més o menys tenim presència 2.0 però tampoc no som uns freakies de ratllar massa a la gent amb les coses que fem.
Creus que el rap és un bon instrument de denúncia política?
Sí, perquè permet explicar moltes coses i arribar a molta gent.
Veus associats els moviments polítics al rap?
Bé, des del principi hi ha hagut aquesta polèmica del rap, hi ha gent que ho considera més un instrument per denunciar, encara que no sigui en termes polítics en majúscules, sinó injustícies i coses que passen al lloc més proper, etcètera; i hi ha gent que ho considera més una manera de fer música com qualsevol altre i on pots parlar de qualsevol cosa. Jo crec que es combinen les dues, nosaltres tampoc no som integristes d’això, o sigui jo no faig política només a través d’At Versaris; penso que una banda de rap no pot canviar les coses, i cinquanta bandes de rap tampoc. Jo faig política fora de la banda, organitzant-me políticament, estic a Ràdio Tram, una ràdio lliure; estic als serveis informatius populars de Sabadell, una agència de notícies alternativa, perquè el panorama periodístic a Sabadell està absolutament dominat i monopolitzat pel partit socialista. Les estratègies que té el poder, a nivell municipal sobretot però a nivell nacional també, per dominar els periodistes, perquè s’apliquin autocensura, són de molts tipus, el panorama està fatal, així que una manera de fer política a Sabadell és intentar construïr mitjans alternatius. Per això, quan dic que no som integristes vull dir que el rap a mi em serveix també per parlar d’altres coses que no són de política perquè ja milito políticament la resta del dia; pensem que el rap també ha de servir per això, per passar l’estona i esbargir-se.
“El panorama periodístic està fatal, així que intentem construïr mitjans alternatius”
Com veus el panorama pel que fa al rap en català?
Bé, sé que van sortint coses tot i que tampoc control•lo gaire sobre el tema. Nosaltres suposo que ens hem beneficiat del fet que la gent hagi vist que hi ha un grup que fa rap en català i tal, per tant no renegaré d’això, però nosaltres des del principi hem volgut dir que en realitat fem rap en català perquè parlem en català, vull dir jo no tinc ni idea de parlar en castellà i per tant no faré rap en castellà perquè sortiria una cosa lamentable, però no és que fem rap en català perquè siguem independentistes –que també ho podem ser-, sinó perquè parlem i pensem en català. Crec que seria més adequat que a la gent que té com a llengua materna el català però rapeja en castellà se’ls preguntés per què ho fan, perquè qui ha de respondre a aquesta anormalitat són ells.
Vius de la música?
Ni de conya, la música m’ajuda, com que tinc aquest input de la música i altres coses em puc permetre treballar poc i viure bé, per això estic a aquesta hora aquí amb vosaltres. Treballo fent tallers amb una fundació que es diu EDPAC (Educació per l’Acció Crítica), a nens de tercer i quart d’ESO de les províncies de Barcelona i Girona sobre drogues, addicions, pantalles i coses d’aquestes. Faig xerrades sobre diferents temes però tots amb una perspectiva crítica i transformadora. També faig campanyes per a l’Ajuntament de Sabadell, sobre sexualitat, drogues i sobre tabac, tot i que sóc fumador. Intento viure de fer tallers, que és una cosa on curres un parell o tres de dies a la setmana i si a això hi sumem la música, arribo a final de mes com puc.
Com a persona políticament activa com veus el tema de les revoltes al món àrab?
Penso que no es res que no fos més o menys previsible. Des del punt de vista del sistema, el que ens ha deixat una mica més sorpresos ha estat la resposta que hi ha hagut a alguns d’aquests processos, com per exemple a Líbia amb la intervenció militar. S’ha volgut vendre com una intervenció per alliberar la gent d’allà de la tirania del senyor Gaddafi, però la meva lectura, com la de qualsevol persona amb una mica de seny antiimperialista, no és aquesta; sinó que en realitat allà s’hi va per control•lar el petroli, cosa que ja s’està fent. De fet, no s’ha deixat d’extreure petroli des del primer dia. Però per altra banda tot això és una mica complicat perquè hi ha un cert aixecament que crec que està sent instrumentalitzat pel capital en el cas de Líbia... en el cas d’altres països em sembla que l’únic que podem fer és celebrar que estigui passant això.
Com interpretes la crisi econòmica?
La interpretació que faig de la crisi com a marxista és que la crisi és un fenomen que es dóna cíclicament al sistema capitalista, una cosa que passa sempre cada vint, trenta o quaranta anys depenent del lloc, i que respon bàsicament a que la taxa mitjana de guanys de les classes capitalistes i les classes burgeses es satura i hi ha una redefinició del sistema productiu. El sistema capitalista és un sistema que no està fet per produïr coses i béns de consum, sinó que està fet per produïr beneficis. El que mou el sistema és que per cada inversió de capital s’ha d’obtenir un benefici major. Aquest sistema entra en crisi sobretot a l’època dels noranta amb la desregularització, la liberalització des de Reagan, Tacher, Aznar, la privatització dels serveis públics, cada cop més desregulat. També el sistema financer, i en aquest cas on s’expressa més la crisi és a l’Estat espanyol o a Portugal, que ha estat sent rescatada. Tot això s’explica amb el fet que es va desregular la banca fins al punt que si l’ofici de banquer en si mateix ja és un ofici de lladre -perquè és l’únic que fa un banquer, robar-, si a més sumem tots els controls públics que existien de regulació de la banca perquè això no passi, el robatori s’esdevé a escala mundial, que és el que ha passat. La única solució a això és canviar de sistema, no és reformar-lo o posar-li portes al mar, perquè el capitalisme sempre troba subterfugis per sortir-se’n, si una cosa està molt regulada aquí potser no ho estarà tant a les Seychelles o a Mònaco. Però sí que hi ha hagut una implosió del sistema financer brutal, que ha tingut una repercussió pública dramàtica que estem veient amb centenars de milers de desallotjaments a l’Estat espanyol de gent que no pot pagar la seva hipoteca. Estic treballant amb un col•lectiu que es diu Afectats per la hipoteca i la crisi. Jo no tinc hipoteca perquè estava ocupant i evidentment estava en contra de les hipoteques, però sí que hi ha molta gent que va signar una hipoteca, enganyada, sense saber les clàusules abusives que hi havia darrere aquesta hipoteca, sense saber que els mateixos “cabrons” que van sobretasar la seva vivenda, ara la tasaran per la meitat del seu valor i es quedaran sense casa i amb un deute de per vida.
“La crisi és un fenomen que es dóna cíclicament al sistema capitalista”
Practiques algun altre art o hobbie a part de la música?
Faig Vovinam, un art marcial del Vietnam, però sóc molt irregular, el faig quan puc. La resta de temps la dedico a la música i a coses de militància, o sigui moltes tenen una certa lectura cultural, política. El meu hobbie bàsicament és la música, escriure, tocar la guitarra; m’agrada l’assaig i m’agrada la prosa. Ara també estic estudiant a la UOC* Enginyeria Informàtica, ja que no podia fer Matemàtiques que és la carrera que tenia començada a la UAB.
[* Universitat Oberta de Catalunya]
Si poguessis canviar només una cosa del món, que canviaries?
Una cosa que compartim els marxistes humilment és que ens adonem que les coses estan interrelacionades i quan parlem d’un sistema és perquè quan canvies una cosa canvia una altre, o se’n ressent una altre. Llavors canviar una cosa és una mica estrany, però si només pogués canviar-ne una, nacionalitzaria tota la banca del món.
Com et definiries com a persona?
Nerviós.
Entrevista realitzada per Mariona Sanz, Laura Escamilla, Albert Guasch i Oriol Figuera.
Después de tanto tiempo sin actualizar creo que ya iba siendo hora... Hoy le quiero dedicar la entrada de mi blog a Ozzy Osbourne, un personaje curioso, alcohólico, drogadicto y estrafalario. Durante estos días me estoy leyendo su biografía y la verdad es que vale la pena.
Su nombre real es John Michael Osbourne, y lo curiosos es que no recuerda como le empezaron a llamar Ozzy. Actualmente tiene 62 años de excesos, locuras, leyendas y buena música. Todo el mundo sabe que fue el vocalista del magnífico grupo Black Sabbath (uno de los padres del Heavy Metal), pero a finales de los 70, principios de los 80 empezó a trabajar con su propio grupo, llamado Ozzy Osbourne y cabe decir que aún sigue en activo. En su grupo han tocada grandes músicos como Robert Trujillo (actual bajista de Metallica) o Zakk Wylde (Guitarrista y cantante de Black Label Society).
Pero hoy quiero centrarme más en las leyendas que cubren a Ozzy Osbourne que no en su música... Para empezar tenemos todo el "rollo" de la magia negra, Ozzy en su biografía dice que nunca ha sido satánico, es más, todos los componentes de Black Sabbath acabaron cansados de que la gente satánica les acosará. Esto llego hasta tal punto que Ozzy Osbourne un día al salir de la habitación de un hotel se encontró a un grupo satánico sentado en el suelo con velas alrededor, y Ozzy que estaba borracho y hasta las narices se sentó con ellos, sopló las velas y cantó el cumpleaños feliz, según explica Osbourne no se lo tomaron demasiado bien.
Otra de sus leyendas que corre por ahí es que le arrancó la cabeza a un murciélago, eso es falso (la Wikipedia se equivoca), en su biografía cuenta que en los 80 la tendencia era ser lo más extravagante posible, así que el grupo de Ozzy Osbourne con una especie de catapulta lanzaba trozos de carne al público, y eso llevo a que la gente también empezará a lanzar cosas al escenario como algún animal muerto (la gente estaba muy pasada de rosca), o de plástico, pero hubo un loco que tiro un murciélago vivo y Ozzy se pensaba que era de plástico, porque el pobre animal estaba petrificado por el ruido... Así que nuestro querido Ozzy le fue a dar un mordisco pero el animal le mordió a él por el miedo que sentía. Eso fue lo que paso, eso es lo que cuenta Ozzy.
La verdad es que podría estar páginas y páginas contando anécdotas y leyendas de Ozzy Osbourne, pero no me quiero alargar más, quizás en la próxima entrada cuente alguna "batallita" más. Así que para terminar, contaré una última anécdota... A raíz de lo del murciélago Ozzy se gano la fama de ser un hombre que maltrataba a los animales, y en cierta manera esta anécdota no dice lo contrario, y es que para limpiar su fama con los animales en una reunión con los ejecutivos de la BBC su mujer Sharon le dijo que llevará unas palomas de la paz para soltarlas y decir Paz y Amor! Pero Ozzy que iba borracho y se aburría en la reunión, cogió una paloma, le arranco la cabeza de un mordisco y dejó el cuerpo inerte y sangriento en la mesa de los ejecutivos, todo el mundo se quedo atónito y incluso alguno vomitó (no me extraña).
Sin duda Ozzy Osbourne es un personaje de los más pintoresco y curioso, es una persona digna de ser estudiada en profundidad. A mi personalmente... me encanta!
Para mí una de las mejores series de animación que he visto en años, Ugly Americans es una serie estadounidense realizada por David M. Stern y creada por Devin Clark. La serie trata sobre un trabajador social llamado Mark Lilly, que trabaja en el Departamento de Integración de Nueva York, y vive aventuras surrealistas con todos los personajes de la serie. Obviamente no cabe decir que no es el Nueva York que nosotros conocemos... si no que es de una realidad alternativa. Un mundo en el cuál conviven magos, humanos, zombies, demonios, hombrelobos y todas las criaturas posibles que os podáis imaginar.
